El quart poder

dqfp
hqfr

Ell sortia del quiosc i es va trobar la seva veïna que passava pel davant. Ella va veure que ell portava a la mà el mateix diari que ella volia comprar.

"Mai em perdo els dimecres...el suplement de cultura és molt bo..." va dir ella.
Ell va pensar que no sabia que fessin un suplement. Només recordava l'especial d'esports del dilluns.... No va dir res, es va mossegar la llengua a l'últim moment. I li va somriure.
"...Avui fan un especial sobre la nova poesia sudamericana...", va continuar ella.
"Quin rotllo", ell es va dir, "llançaria els fulls directament per la finestra..." Però va decidir mantenir el somriure...
"...També parlen de la nova exposició de pintura italiana que fan al MNAC..."
Això li va recordar el viatge a Italia amb l'insti...Va descartar fer cap comentari. Vomitar als Ufizzi per causa de la borratxera del dia anterior no el deixaria gaire bé. Va optar per assentir...
"...I l'article sobre Cannes és molt complet..."
Ell es va dir ara o mai. "L'última del Will Smith no em va agradar gaire..."
Ella es va adonar que per fi havia trobat un tema en comú i el va convidar a casa a prendre una copa.

Van estar dues hores parlant de cinema, repassant gèneres, actors i actrius. Al final van estar d'acord que en Kevin Bacon era qui sortia a "Apolo XIII" i en Christian Slater a "El nom de la Rosa".
En aixecar-se, inadvertidament es van intercanviar els diaris.
A casa, ell es va quedar glaçat i va notar una insistent suor freda a l'esquena en adonar-se que tenia un exemplar de Marie Claire entre les mans.
A casa, ella no entenia com hi podia haver un Playboy al mig del diari. Després de pensar-hi una estona i de repassar totes les possibilitats, va decidir que el millor era pensar que potser el quiosquer s'havia equivocat.

Dones que fan por
Homes que fan riure