Sabadell, uns minuts abans de retrobar-se
La Salu va sortir a passejar pels carrers que sempre l’havien acompanyada. Aquells carrers no, que mai no li fallaven...
Va passar per davant de la Puríssima, on ella i la Sònia, la seva amiga de l’ànima, s’havien conegut fent catequesi.
Després es va embadocar a l’aparador de cal Ventura, on recordava que havia anat a comprar una catifa amb en Tito, el seu ex, quan eren promesos.
Va dubtar, uns metres més avall, si entrar o no al Figuerola, on sempre anava a comprar les carpetes i els llapis de colors sortint de l’escola. Quins records...
Va seguir pel carrer Sant Joan i va trencar de seguida per Sant Josep. “Quins temps, els de l’Ànec Blau, va pensar recordant aquelles tardes quedant amb la Sònia just abans d’anar cap a dansa. “I allà hi havia el Telson”, es va dir nostàlgica mirant cap a l’altra vorera. Allà s’havia comprat el seu primer disc de la Madona.
A la cantonada, es va recordar de La Festa, la botiga de txutxes on anava cada dia a comprar esponges amb les amigues de l’escola. Feia temps que havien perdut el contacte...
Va tombar cap avall i, al carrer Tres Creus, va passar per davant de l’Utesà, on feia anys s’havia passat una tarda sencera per comprar-se accessoris de les Barriguitas. I davant mateix, la Faràndula, és clar, el teatre on el Pinyi representava Els pastorets, any sí any també. No entenia per què recordava totes aquelles coses ara...
Tot seguit, va entrar a la Rambla i es va aturar davant de l’Euterpe, o del que quedava de l’Euterpe. Havien tancat tantes coses a la seva ciutat... L’Euterpe, la Llibreria Sabadell, el Musical, Ràdio Grau... A ella també li passava. A la seva vida havien tancat moltes coses. I feia temps que no se n’obria cap, ni de nova ni de vella...
“Salu, més val que t’entretinguis una mica”, es va dir. I es va encaminar Rambla avall a veure què feien als cines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada