Finalment es van reunir. Feia temps que no quedaven juntes. Totes continuaven igual.
La Puri, amb els nens, la seva família i el totxo del seu home.
La Frida, amb les seves aventures esbojarrades.
La Júlia, amb les seves visites al gimàs i a l'esteticista.
L'amiga de la Júlia deia que s'acabava de separar i que de moment volia viure tranquil·la, tot i que, bé, feia poc havia conegut un noi, el seu veí, que era bastant guapo però una mica tímid.
I la Blanca? La Blanca estava molt enigmàtica.
Després de sopar, del pastís hipercalòric i dels licors, ja no sabien el que es deien. La música i la calor acompanyaven les seves rialles. De cop i volta va sonar una cançó al CD de la Blanca que totes van reconèixer. Els portava tants records... La veu d'en Gerard Quintana els recordava que "...maaaai trobaràs... el... teu... príncep blau..."
"El príncep blau no existeix", va riure la Frida, "només és una excusa per trencar el gel".
"El príncep blau és el primer amor", va sospirar la Puri, que havia estat amb el mateix home des dels 16 anys.
"El príncep blau... no és una peli del Richard Gere?", va preguntar la Júlia, que com sempre baixava de l'hort.
L'amiga de la Júlia callava.
"El príncep blau existeix", va fer la Blanca, "només cal tenir la constància de trobar-lo".
La Frida se'n reia, no es creia que precisament la Blanca pensés aquestes coses.
"Si us sembla", va fer la Blanca, bastant borratxa, "fem una juguesca. Aquest any en faig 30. Abans del meu aniversari hauré trobat l'home de la meva vida. Què us sembla?"
"Doncs nena", va dir la Frida amb el calendari a la mà, "et queden 27 setmanes de vida... bé, 27 setmanes i mitja. Ja cal que les aprofitis".
Van seure al sofà i van tornar a veure Dirty dancing per enèsima vegada.
divendres, 26 de setembre del 2008
dimarts, 23 de setembre del 2008
PROMO3
Una ocasió com aquella mereixia un postre a l'alçada. Faria aquell pastís de xocolata amb la recepta de l'àvia. La Júlia remugaria amb tanta caloria, però ja la faria callar prometent-li que l'acompanyaria durant un mes al gimnàs.
Va anar al centre comercial amb la seva amiga Frida, que es volia emprovar llenceria atrevida en una botiga.
Al súper, un noi amb unes ulleres negres de pasta se li va avançar i va agafar les 10 últimes tauletes de xocolata que quedaven. La Blanca, que a vegades reaccionava amb una certa espontaneïtat, li va dir:
"Massa xocolata per un de sol. Compartir és viure."
El noi va arronsar les espatlles tot somrient.
"I tant, agafa les que vulguis."
En sortir del centre comercial, carregades amb les bosses, es van fixar en un paleta que treballava en una obra. Tenia un aire macarra d'allò més encantador.
"Jo, quan veig aquests mascles empenyent el carretó és que se'm mullen les calces", va confessar-li la Frida a viva veu.
La Blanca, una mica cohibida, va pensar que no es podia encantar: tenia un pastís per fer.
Va anar al centre comercial amb la seva amiga Frida, que es volia emprovar llenceria atrevida en una botiga.
Al súper, un noi amb unes ulleres negres de pasta se li va avançar i va agafar les 10 últimes tauletes de xocolata que quedaven. La Blanca, que a vegades reaccionava amb una certa espontaneïtat, li va dir:
"Massa xocolata per un de sol. Compartir és viure."
El noi va arronsar les espatlles tot somrient.
"I tant, agafa les que vulguis."
En sortir del centre comercial, carregades amb les bosses, es van fixar en un paleta que treballava en una obra. Tenia un aire macarra d'allò més encantador.
"Jo, quan veig aquests mascles empenyent el carretó és que se'm mullen les calces", va confessar-li la Frida a viva veu.
La Blanca, una mica cohibida, va pensar que no es podia encantar: tenia un pastís per fer.
dissabte, 20 de setembre del 2008
PROMO2
La Júlia s'estava acabant de maquillar quan va rebre la trucada de la Blanca.
"Tia, fa molt temps que no ens veiem, què et sembla si fem un sopar com els d'abans?"
A la Júlia li va fer molta gràcia aquella idea. Hi serien totes, la Puri i la Frida, també. La Júlia li va dir que portaria una amiga que s'acabava de separar.
"No passa res. Digues-li que vingui, que riurem", va insistir la Blanca.
La Blanca va penjar el telèfon il·lusionada. Tenia ganes de veure la Júlia i les altres. S'havien conegut a les Carmeles i havien viscut tantes coses juntes... La Blanca havia decidit donar un tomb definitiu a la seva vida. Havien de parlar de moltes coses.
La Júlia també havia decidit fer un canvi radical. No li acabaven d'agradar les pestanyes tal com se les havia fet i va pensar que potser li faltava una mica de color. I faltaven cinc minuts perquè li tanquessin el súper!!!
"Tia, fa molt temps que no ens veiem, què et sembla si fem un sopar com els d'abans?"
A la Júlia li va fer molta gràcia aquella idea. Hi serien totes, la Puri i la Frida, també. La Júlia li va dir que portaria una amiga que s'acabava de separar.
"No passa res. Digues-li que vingui, que riurem", va insistir la Blanca.
La Blanca va penjar el telèfon il·lusionada. Tenia ganes de veure la Júlia i les altres. S'havien conegut a les Carmeles i havien viscut tantes coses juntes... La Blanca havia decidit donar un tomb definitiu a la seva vida. Havien de parlar de moltes coses.
La Júlia també havia decidit fer un canvi radical. No li acabaven d'agradar les pestanyes tal com se les havia fet i va pensar que potser li faltava una mica de color. I faltaven cinc minuts perquè li tanquessin el súper!!!
divendres, 19 de setembre del 2008
PROMO
Pensava la Blanca a la cua del supermercat:
"Per què tots els prínceps han de ser prínceps blaus?
Que no tenen roba d'altres colors?
Per què no pot ser un príncep vermell? Groc llimona, verd oliva, taronja...
Que potser ens han estat enganyant durant tot aquest temps i resulta que l'amor no és cec sinó que és daltònic?
Cupido és un angelet que porta ulleres de cul de got?
Em sembla que trucaré a les meves amigues i en parlarem tot sopant."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)