divendres, 26 de setembre del 2008

00 Sopar de dones

Finalment es van reunir. Feia temps que no quedaven juntes. Totes continuaven igual.
La Puri, amb els nens, la seva família i el totxo del seu home.
La Frida, amb les seves aventures esbojarrades.
La Júlia, amb les seves visites al gimàs i a l'esteticista.
L'amiga de la Júlia deia que s'acabava de separar i que de moment volia viure tranquil·la, tot i que, bé, feia poc havia conegut un noi, el seu veí, que era bastant guapo però una mica tímid.
I la Blanca? La Blanca estava molt enigmàtica.

Després de sopar, del pastís hipercalòric i dels licors, ja no sabien el que es deien. La música i la calor acompanyaven les seves rialles. De cop i volta va sonar una cançó al CD de la Blanca que totes van reconèixer. Els portava tants records... La veu d'en Gerard Quintana els recordava que "...maaaai trobaràs... el... teu... príncep blau..."



"El príncep blau no existeix", va riure la Frida, "només és una excusa per trencar el gel".
"El príncep blau és el primer amor", va sospirar la Puri, que havia estat amb el mateix home des dels 16 anys.
"El príncep blau... no és una peli del Richard Gere?", va preguntar la Júlia, que com sempre baixava de l'hort.
L'amiga de la Júlia callava.
"El príncep blau existeix", va fer la Blanca, "només cal tenir la constància de trobar-lo".
La Frida se'n reia, no es creia que precisament la Blanca pensés aquestes coses.
"Si us sembla", va fer la Blanca, bastant borratxa, "fem una juguesca. Aquest any en faig 30. Abans del meu aniversari hauré trobat l'home de la meva vida. Què us sembla?"
"Doncs nena", va dir la Frida amb el calendari a la mà, "et queden 27 setmanes de vida... bé, 27 setmanes i mitja. Ja cal que les aprofitis".

Van seure al sofà i van tornar a veure Dirty dancing per enèsima vegada.


1 comentari:

Nymnia ha dit...

Així que la veina es diu Júlia...bon nom!

Aix, i el princep blau on para? A mi em costa de trobar-lo... A algun lloc s'haurà amagat o què???