Afinitats musicals

Ja feia temps que ell estava encuriosit per la seva veïna. De feia dies que procurava coincidir amb ella a l'ascensor, al carrer, al supermercat..., però no trobava la manera d'acostar-se-li.
Poc a poc, va agafar l'hàbit d'escoltar-la a través de la paret, amb una tassa parada sobre l'estucat. Va ser així que es va assabentar dels gustos musicals de la seva veïna.
Ell, horroritzat, va assistir a tota mena de cançons embafadores d'en Kenny G, Michael Bolton, Brian Adams...
Sense saber com, va començar a aprendre-se-les.
Sense saber com, les cantava, les assajava, a la dutxa.
I un dia van tornar a coincidir a l'ascensor.
Ell cantusssejava una melodia del Brian Adams.
Ella se'n va adonar i li va dir que era la seva cançó preferida.
Ell va dir que també era la seva preferida.
Ella li va explicar que des que s'havia separat aquella cançó li feia molta companyia.
Ell, en arribar a casa, va posar el cap sota la dutxa.

Al dia següent va trucar al timbre de la seva veïna amb dues entrades per un concert del Brian Adams a la mà.
Ella es va emocionar molt i van quedar pel dia següent.
En tornar a casa, ell es va recordar que aquell mateix dia del concert havia quedat amb uns amics de l'insti per veure la Copa Intercontinental de futbol. Va haver de dir a la seva veïna que no hi podia anar i li va explicar el perquè amb tota sinceritat. «A les dones els agraden els homes sincers»
Ella va arronsar les espatlles i li va dir que no passava res.

Aquella nit ell es va emborratxar amb els col·legues de l'insti i no van aconseguir lligar amb cap tia.
Aquella nit ella va anar al concert amb una amiga i van parlar de com n'eren de covards els tios. De tantes vegades que n'havien parlat ja no sabien si parlaven d'algú en concret o si parlaven per parlar.

Trencar el gel

Ella va arribar en un dia com tots els altres per instal·lar-se a la porta del davant.
Ell, en sentir el timbre, va obrir la porta amb la llauna de cervesa a la mà.

Ella es va presentar. li va comentar que la veïna de baix li havia parlat molt bé d'ell.
Ell va somriure afalagat. Li agradava que el fessin quedar bé. Li agradava que la seva nova veïna tingués un bon concepte d'ell. En realitat, li agradava molt la seva nova veïna.

Ella, veient, que ell s'estava allà dret fent que sí amb el cap com un estaquirot, li va proposar de prendre un cafè a casa seva.
Ell, que no s'ho esperava, va moure el coll, inquiet. Amb els nervis li va caure la llauna de cervesa pel terra i va esquitxar tota l'entrada. Li va contestar que no podia, que havia de fregar tota aquella mullena perquè l'endemà vindria a visitar-lo la seva mare.

Ella va abaixar el cap dient que ho entenia, que ja quedarien un altre dia, i se'n va tornar cap al seu pis.
Ell va tancar la porta i, quan el cor ja li havia parat de bategar d'aquella manera, es va estirar els cabells per haver estat tan totxo i tan pocatraça.
No cal dir que no va fregar el bassal de cervesa fins l'endemà al migdia, cinc minuts abans que arribés la seva mare.